Cafèambllet i la llei vikinga (lleis i justícia)

Estimades filles:

Avui m'heu demanat què era aquell vídeo que mirava amb tanta atenció on sortien una noia i un noi molt i molt seriós. Per explicar-vos-ho d'una manera senzilla abans us parlaré de les lleis vikingues.

En contra de la creença majoritària, els víkings tenien una societat avançada a la de la majoria dels seus veïns, i de fet van ser ells qui van engendrar un gran nombre dels estats de l'edat mitjana que van marcar la història europea. Entre les seves costums hi havia dues de fonamentals per poder funcionar com a societat: les thinga i els homes del destí. Les thinga eren reunions veïnals a l'engròs, una mica com l'aplec de Santa Cecília aquí a la Vall de la Llémena, o qualsevol altre aplec català. Les thinga s'aprofitaven per comerciar, per fer festa, festejar i retrobar-se amb les famílies i conèixer nous veïns. A les thinga sempre hi assistien els homes del destí, una mena de jutges i notaris moderns alhora. Els víkings només utilitzaven l'escriptura per a la religió, de manera que els homes del destí s'ajuntaven durant les thinga i es recitaven entre ells les lleis vikingues, que eren molt i molt justes. Tant justes que mai ningú dubtava de recórrer als homes del destí per tancar els tractes, demanar els divorcis (tant els homes com les dones) i demanar-los fer de testimoni dels juraments i promeses. Per això si una família venia un cavall a una altra, per posar un exemple, i la que el rebia no el pagava, els que havien entregat el cavall recorrien a un home del destí, a poder ser el que estava present durant l'acord de venda, i li demanava sentència. En un cas com aquest que expliquem l'home del destí hauria sentenciat que la famiília que havia rebut el cavall hauria de pagar-lo, o bé tornar-lo. La part vikinga de debò de tot plegat començava quan la família que havia entregat el cavall havia de fer-se valer per fer complir la sentència. Dit d'una altra manera, si la família que havia entregat el cavall estava composada per deu membres i la que l'havia rebut estava composada per cinquanta membres, i la majoria dels cinquanta no volien ni pagar ni tornar el cavall, la injustícia era un fet tot i que la llei era clara sobre qui tenia raó. Curt i ras, en la societat vikinga només era tractat amb justícia qui tenia força per fer valer els seus drets.

Avui en dia no ha canviat gaire, a pesar de les formes i el temps que ha passat. La noia i el noi del vídeo eren la Marta i l'Albano, dos ciutadans de cap a peus que amb una mica d'ajuda han pogut descobrir i fer públics diversos casos de corrupció política i empresarial. Més endavant parlarem de la corrupció i de com funciona, però de moment per tal que us en feu una idea us diré que la corrupció equival a robar, però com diu en Joan Boada sempre, sempre va lligada a un o més noms. 

Gràcies als vídeos de la Marta i l'Albano molta gent ha pogut saber que ens estan robant molts diners que havien de servir per ajudar i curar malalts.

El que han fet la Marta i l'Albano exactament és descobrir molts d'aquests robatoris i els noms de qui hi està involucrat. Ho han fet públic tot en la seva revista anomenada cafèambllet i han penjat vídeos a internet on ho expliquen tot amb pèl i senyals. Un diari dels grans, anomenat El País, va investigar tot el que deien i va descobrir encara més coses i també les va fer públiques, amb més informació encara.

L'Albano segueix la pista d'uns diners de la sanitat públioca desapareguts i enxampa una corrupte que s'adona que si troben el dineral que ha robat està perduda. I l'ha enxampada perquè no s'esperava que ningú investigués què fa amb els diners públics.

El cas és que un d'aquests corruptes ha vist el seu nom en un dels vídeos, i ha anat a queixar-se a un jutge de que estaven parlant malament d'ell, i ha demanat que per compensar-li el mal que això li feia la Marta i l'Albano li paguin uns diners. Però només la Marta i l'Albano, no pas aquest diari tan gran anomenat El País. Ja us podeu imaginar que ho ha fet d'aquesta manera perquè és un abusetes i vol espantar-los per tal que deixin d'investigar, perquè del diari gran no li ha explicat res al jutge.

Doncs no us creureu què ha passat: el jutge, en comptes de demanar a la Marta i l'Albano que li facin arribar tota la informació per esbrinar si el que diuen és veritat o no, els ha condemnat a pagar 10.000 € al corrupte abusetes. Increïble, no? 

Afortunadament, ara que sabem com funcionava la llei vikinga, sabem què cal fer: una pinya amb la Marta i l'Albano, com si fossin de la família, per plantar cara als corruptes. Ells dos ja han dit que seguiran exercint de ciutadans, nosaltres els farem costat per pagar totes les multes que calgui. Si els ciutadans som majoria, molts més que els corruptes, i la gent va deixant de ser idiota (en el sentit etimològic del terme), ningú pot evitar que a cada dia que passi la societat esdevingui més justa per a tothom.