Abans d'entrar a parlar de les cases a Domeny haurem de passar uns mesos explicant moltes coses. Les primeres coses que hem d'explicar són la democràcia, la ciutadania, l'idiotesa i què són els polítics.
La democràcia
Aquesta paraula ve d'una llengua antiga: el grec, perquè teòricament van ser els grecs qui van inventar la democràcia per primera vegada. La paraula està formada per dues paraules gregues (demos i kratos) que juntes volen dir "el govern del poble".
En realitat el que tenien els grecs no era una democràcia: ni les dones, ni la mainada ni els esclaus tenien dret a veu ni a vot, i la majoria de la societat grega eren esclaus, dones i nens.
Nosaltres vivim en un sistema d'organització social que com el dels grecs també es diu democràcia, i com el dels grecs no és realment una democràcia. Això ho explicarem més endavant, d'aquí a un temps. Prèviament cal explicar més coses.
La ciutadania
Teòricament tots els que formem part de la democràcia som ciutadans.
En la pràctica hi ha un problema: els idiotes.
Els idiotes
Actualment aquesta paraula s'aplica com un insult, però com la paraula democràcia, "idiota" ve del grec antic i significa "un mateix". Els grecs van utilitzar aquesta paraula -sense ser un insult- per referir-se als ciuadans que no tenien cap interès en la ciutat. De fet en grec antic "ciutat" es deia polis, i la paraula política deriva de la paraula "ciutat" en grec antic.
En la pràctica avui en dia la immensa majoria de ciutadans són idiotes, i ho són per molt diverses raons: la principal és que pensen que la democràcia en la que vivim no funciona i que intentar que funcioni no és possible, o no val la pena.
Més endavant explicarem què vol dir que la democràcia funcioni, i explicarem què són les dretes, les esuqerres, i alguna cosa més.
Per facilitar les coses a partir d'avui a casa distingirem entre idiotes i ciutadans, tot i que sabem que els idiotes també són ciutadans.
Cal recordar atentament que avui en dia "idiota" és un insult. Per tant a casa la podem utilitzar com expliquem aquí, però a fora de casa no la utilitzarem. Especialment en públic si el vostre pare és a la feina.
Com distingir un ciutadà d'un idiota?
Per distingir-los cal fixar-se atentament en què fan, mai en què diuen.
Un idiota:
- no organitza activitats, i si ho fa la majoria de les vegades ho fa sol,
- acostuma a protestar molt per tot,
- parla i actua com si sempre tingués tota la informació de les coses i la seva opinió fos absoluta o categòrica,
- a les eleccions no vota mai o gairebé mai,
- actua com si la política i les coses que envolten la política no l'afectessin mai,
- culpabilitza als altres dels seus actes o d'allò que l'afecta negativament.
Un ciutadà:
- organitza activitats, i en grup (des de grups de teatre fins a empreses, associacions o grups polítics),
- quan protesta es mobilitza organitzant activitats,
- sempre està aprenent i vol aprendre més i més,
- a les eleccions vota, encara que sigui en blanc,
- exigeix que la política i les coses que envolten la política funcionin i serveixin per a un objectiu,
- es fa responsable dels seus actes i actua per canviar allò que l'afecta negativament.
De vegades hi ha idiotes que semblen ciutadans, però és per la manera com parlen. Si ens fixem en què fan no ens equivocarem mai i sabrem del cert de quin peu calcen.
Els polítics
Això és senzill i complicat d'explicar alhora. Per explicar bé què són els polítics cal pensar que amb ells passa com amb els ciutadans, que n'hi ha que són idiotes i n'hi ha que no.
Els polítics són ciutadans que assumeixen una responsabilitat que va més enllà d'ells mateixos, en nom de la societat i les persones a les quals representen. Això és senzill d'explicar i es pot entendre de seguida.
Malauradament entre els polítics n'hi ha molts que assumeixen la responsabilitat de ser polítics per pensar en ells mateixos, com passa amb els idiotes. I quan els idiotes jutgen la tasca dels polítics idiotes, afirmen que tots els polítics són iguals, i com que els idiotes són majoria en la societat, ens trobem que la idea de que els polítics són mala gent està injustament estesa.
Per últim cal dir que com els idiotes, els polítics idiotes es coneixen per les seves accions. Com a regla general: un polític fa coses escoltant i per a la gent, i un polític idiota fa coses d'esquenes a la gent, encara que arribi a escoltar.
 |
| Política idiota que no escolta i fa coses d'esquena a la gent. |
Què es fer política
La darrera cosa que cal saber per parlar més endavant de les cases a Domeny, és que fer política no és presentar-se a unes eleccions i sortir escollit per a un càrrec. En realitat fer polítca és fer qualsevol cosa que millori la societat en el seu conjunt, i es basa per sobre de tot en arribar a acords amb els que pensen o fan diferent per assolir objectius comuns. Les associacions de qualsevol tipus són plenes de gent que fa política sense haver-se presentat a unes eleccions ni haver-ne sortit escollits.
Molt important
1. Si alguna vegada us trobeu amb algú que diu que fa política i us vol imposar una idea o una acció, sense escoltar ni arribar a acords amb qui pensa diferent, no us trobeu davant d'algú que fa política. En realitat és un idiota o un polític idiota fent veure que fa política. Aquests són perillosos.
2. Per fer política, sempre, sempre cal entendre's amb algú que pensa diferent. Pensar diferent i tenir interessos diferents forma part de la naturalesa humana i les persones només fem grans passos endavant en conjunt quan es respecta aquesta regla.
 |
| Això ni és fer política ni permet que avancem com a persones. |
3. Els idiotes, i en menor mesura els polítics idiotes, són una immensa majoria i dificulten moltíssim la tasca de fer política (i també el fet de ser ciutadà), perquè per fer-ne també cal comptar amb ells. Per això l'educació és la principal inversió d'una societat per formar ciutadans (això ho explicarem més endavant).
D'aquí a uns dies explicarem què són les polítiques de dretes, d'esquerres, de centre, i com s'originen. I què és això de l'ecologisme polític.
De moment, segueix al conte d'un cavall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada