Els amors platònics (les subvencions)

Estimades filles:

Avui parlarem dels amors platònics. Ja me'n recordo que tot això va començar a Domeny i sembla que fem moltes voltes, però per tal de parlar-ne en profunditat cal saber moltes coses prèviament.

Amor platònic és una expressió popular que es refereix a les persones que s'enamoren sense veure els defectes de qui les enlluerna.

Tant se val els defectes que tingui la persona estimada, en un amor platònic no es veuen mai.

Va ser un filòsof d'Atenes anomenat Plató qui va inspirar aquesta expressió de l'amor platònic, perquè afirmava que el món no el veiem tal com és, sinó com l'imaginem. Per tant per a Plató és com si cadascú visqués en el seu món de les idees, i la veritat és que en política això passa sovint, si entenem que la política és tot allò que afecta a la comunitat on vivim, des de les institucions fins a les famílies passant per les associacions, les empreses i l'espai públic.

Recordeu quantes vegades us he dit que tasteu un aliment abans de decidir si us agrada o no? Això és perquè com va dir Plató us en feu una idea sobre si us agrada o no abans de tastar-lo. Per això moltes vegades quan l'heu tastat us heu fet una idea diferent: les mandonguilles, els espagueti, el purè de patates, els cigrons... la llista és molt llarga i la majoria de vegades quan tasteu un aliment canvieu la idea que en teníeu. Això és perquè n'adquiriu una experiència directa, i no basada en idees.

La idea que en teníem de les patates bullides no era bona, però l'experiència sí és bona.

Els darrers dies a Girona, s'està vivint un bon exemple d'idees platòniques pel que fa a la política, entorn de les subvencions al comerç i al turisme que fa l'Ajuntament de Girona.
Anem a veure-ho:

Primer de tot, què és una subvenció?
Ja vàrem explicar que per a les polítiques de dretes, les empreses són les que creen riquesa, donen feina a la gent, i per tant és molt important no intervenir en el seu funcionament per tal que entre elles (el mercat) es regulin i cobreixin les necessitats de la ciutadania generant riquesa pel camí.

En canvi per a les polítiques d'esquerres, és necessari que la comunitat garanteixi determinats mínims de manera independent al funcionament dels mercats, i per fer això fan falta diners. Per això les polítiques d'esquerres defensen que es cobrin impostos per recollir aquests diners (que se'n diu diners públics)  i invertir-los en educació, en sanitat, en fer carreteres, portar aigua a les cases, i també totes aquelles inversions en les empreses que poden fer que millorin el conjunt de la societat, com la col·laboració amb les universitats o la promoció. De tots aquests diners que es destinen fora de les institucions de l'estat se'n diu subvencions la majoria de les vegades.

Hi ha subvencions de molt tipus que ajuden al bon funcionament del conjunt com per exemple les que reben alguns aliments.

D'entrada, les polítiques de dretes veuen molt malament això de les subvencions, i només defensen les que es destinen a beneficiència (en parlarem més endavant, de la beneficiència). Critiquen moltes vegades moltes de les subvencions que s'atorguen, principalment en àmbits de la cultura, el medi ambient, les energies renovables o la solidaritat i cooperació, però en canvi institueixen subvencions a la construcció de centrals nuclears i els seus residus (si no, econòmicament no són viables), a la sanitat i la educació privada, a la fabricació d'armament, i donen rang de llei a aquestes subvencions, de manera que un cop les comencen costa molt canviar-les.

En la pràctica, ja ho hem explicat moltes vegades, en política s'ha de mirar què es fa, no què es diu.

Fa temps una ministra anomenada Carmen Calvo va afirmar que "el diner públic no és de ningú". Aquesta és una actitud estesa entre els polítics idiotes. Per aquesta raó en un moment de crisi com el que travessem en què hi ha veïnes i veïns de Girona que busquen menjar a les escombraries, en Joan Olòriz, un ciutadà que es dedica a la política, va dir que si es destinen més de 270000€ a la promoció de la ciutat en llogar llums de Nadal cal explicar bé la inversió i el retorn que ha tingut per al benefici del conjunt de la ciutat (creant llocs de treball, per exemple). Això ha fet que des de Girona Avança s'enfadin molt i molt amb en Joan Olòriz. Però moltíssim.
Girona Avança agrupa alguns comerciants i empresaris de l'hostaleria de Girona, un grup de ciutadans que fan política. No obstant un dels seus representants, el ciutadà Vallory, ha afirmat que no cal justificar subvencions, i que el diner públic es pot gastar com fins ara perquè té la percepció que fa venir gent a Girona.

Filles meves: aquesta idea platònica de les subvencions que defensa en Vallory és dolenta, però que a més ningú la desqualifiqui, és un desastre. No dubteu mai que quan us trobeu personatges així us trobeu amb gent que fa política de manera idiota (en el sentit etimològic del terme) perquè han començat a allunyar-se de la realitat de la majoria dels ciutadans.

Diari de Girona

Tot i que veient la seva arrogància i mala educació, es pot arribar a pensar que aquest Vallory no és més que un idiota (en el sentit etimològic del terme) fent veure que fa política. I amb aquests ja hem explicat que no paga la pena perdre el temps.