Avui hem anat a Hisenda i heu dit el vostre nom a la funcionària que l'apuntava. Si feu memòria, quan ha dit "ja esteu identificades" i heu respost "que bé, ja estem identificades", la funcionària i jo hem rigut.
La raó és que per a la majoria de la gent, estar identificats per Hisenda per haver de pagar impostos és un mal tràngol. Ja vàrem explicar què en pensen les dretes i les esquerres dels impostos. No obstant el sentiment majoritari respecte dels impostos no és ni de dretes ni d'esquerres, és el dels idiotes (en el sentit etimològic del terme).
L'any passat vaig treballar a molts de llocs diferents amb contractes petits. Això vol dir que em retenien pocs diners a compte dels impostos, i per això em toca pagar molt. De fet, em toca pagar més del que cobro en un mes, i això fa que em pregunti per a què serviran els diners que he de pagar.
 |
| No hem de pagar tants diners com explica el dibuix, però respecte del que ingressem a casa és molt. |
Teòricament, pagarem la vostra escola. També l'hospital Trueta, on vàreu néixer. I pagarem part de la residència de la iaia. I la seva pensió, que és el que es cobra cada mes quan ja ets vellet per treballar i et mereixes descansar. També la carretera de casa que han estat arreglant aquest dies perquè cauen molts ciclistes. I mig sou de l'alcalde de Sant Martí de Llémena, i el seu altre mig sou del consell comarcal (per això riu tant en la foto). El tercer mig sou el cobra de la Fundació Astres, i indirectament també el paguem nosaltres, amb els ajuts que són per a discapacitats (tot i que l'alcalde de Sant Martí de Llémena no és discapacitat). També pagarem part del meu sou, perquè treballo en un partit polític. I el sou de la vostra mare, que treballa en un IES. I invertirem diners en ajudar països en desenvolupament. I la policia, encara que fa fora la gent de casa seva. Amb part del que paguem també es paguen les despeses de protocol de l'Hospital de Blanes. I els cotxes oficials. I una llarga llista de monuments importantíssims per atreure el turisme i fer rutllar l'economia. Com els diners que aniran a pagar el tren d'alta velocitat.
En fi, ja veieu que gràcies als impostos que paguem entre tots, podem fer funcionar coses importants, i d'altres que no ho són gens.
Tornant cap a casa he pensat que amb els diners que pagarem d'impostos també podrem pagar una part de la prima de 300.000 € a cada jugador de la Roja. Hi pensava perquè sovint m'expliqueu que a l'escola us semblen molt guais els jugadors del Barça i també els del Madrid, i pensant, pensant m'he adonat que a més de rebre molts diners, aquests futbolistes tan guais cobraran aquests diners lliures d'impostos. I l'esforç gran que haurem de fer a casa abans d'acabar l'any per pagar impostos de sobte no m'ha semblat tan ben invertit, ni tampoc m'ha semblat just en proporció. Per això en ecologia política pensem que cobrar impostos com prediquen les esquerres no és suficient, a més s'ha de poder decidir en què es gasten i per què. I que cadascú pagui segons el que té i el que cobra, fins i tot si només sap jugar a pilota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada