Història de l'Enciclopèdia (de l'Antic Règim al Nou Règim)

Estimades filles:

Finalment avui explicarem com apareixen els polítics de dretes i els d'esquerres.
Per fer-ho cal recordar que en el Conte del Príncep Siddharta vàrem veure que les religions porten grans canvis a la societat, fins al punt que el nostre calendari es compta des del naixement d'un d'aquests canvis, però que en realitat aquests canvis es fessin realitat no acaba passant mai. També vàrem veure que la humanitat va fer un gran pas endavant quan va passar del canibalisme a l'esclavatge. Un dels millors exemples de totes dues coses els tenim en un religiós cristià que es deia Bartolomé de las Casas, que va escriure que era injust esclavitzar als indis americans perquè eren criatures de Déu, i els africans eren més forts i millors esclaus.

Aquest fet va dur fa uns 300 anys a que un grup de ciutadans francesos i anglesos es plantegessin que la religió no podia fer avançar més la societat, i que la ciència i la raó les guies que portessin a una societat més justa i avançada. Aquelles persones van crear un corrent de pensament que es va dir Il·lustració perquè volia portar llum on la superstició i la ignorància portaven injustícia. Per aconseguir-ho, van decidir que una de les eines més importants que necessitaven era escriure tot el que sabien sobre totes les coses del món, de manera que tothom que necessités un coneixemnet concret tingués la possibilitat de trobar-lo en un llibre. Van decidir que posarien totes les paraules, noms, llocs i coses conegudes com en un diccionari, i com que no cabien en un sol llibre ho van escriure al llarg de molts anys en diversos llibres que en conjunt van batejar amb el nom d'Enciclopèdia. La idea va ser tan bona i tan útil que dura fins avui en dia i en català ens trobem que està publicada la Gran Enciclopèdia Catalana i es pot consultar en cada biblioteca.

A l'Enciclopèdia s'hi pot trobar tot i per moure-la sencera cal un carretó.

Gràcies a la Il·lustració es va començar a acceptar que les persones no podien ser  bones ciutadanes si de ben aviat no aprenien a llegir i escriure.

Però aquesta va ser només una de les coses que es van dur a terme en la Il·lustració. Tant important o més va ser que es van posar les bases dels drets humans i es va establir que la relació dels ciutadans amb els seus governants havia de formar part d'un pacte en el qual uns i altres estiguessin d'acord.
Una altra cosa important va ser que després d'estudiar-ho molt i molt es van adonar que era molt mala idea que la mateixa persona que fa les lleis, faci de jutge i a més mania l'exèrcit i la policia. De manera que van arribar a la conclusió que el poder havia d'estar repartit en tres poders separats: el poder legislatiu (per fer lleis), el poder executiu (per fer-les complir) i el poder judicial (per jutjar als que no compleixin les lleis).

I això últim va suposar un problema, perquè en aquella època tots els països estaven governats per reis i reines que tenien tots els poders alhora, i les seves corts. Tots ells eren els descendents dels primers propietaris dels cavalls (i per tant de classe alta), i pràcticament tots vivien més o menys com fan avui alguns polítics idiotes. Dic que va suposar un problema, perquè una part d'aquests reis i reines, com els d'Anglaterra i França, van seguir vivint en la riquesa més absoluta sense atendre als problemes dels seus ciutadans, fins i tot quan van començar a morir alguns de tanta gana que passaven. D'altres reis i reines van estudiar les idees de la Il·lustració i van trobar que eren molt encertades, però ja vàrem explicar que en política cal mirar què es fa, no què es diu. I aquests reis i reines que deien que la Il·lustració era una bona cosa i molt justa, seguien vivint com la resta de reis i reines: en la riquesa més absoluta sense atendre als seus ciutadans que es morien de gana; de manera que els van anomenar dèspotes il·lustrats.
Per entendre bé què és un dèspota il·lustrat, imagineu-vos per exemple un rei que un dia diu que no pot dormir perquè un de cada dos joves del seu regne no té feina, i per tant tampoc casa ni diners per viure normalment, i al següent dia gasta moltíssims diners -més dels que cobren en un any alguns dels joves que sí treballen- en anar a matar elefants a l'Àfrica.

De manera que en algunes nacions d'aquell moment en les quals hi havia més ciutadans que idiotes, van començar a haver canvis molt profunds per canviar la situació.
El primer lloc va ser a Amèrica del Nord. Allà, un grup de ciutadans, farts que el rei anglès els obligués a pagar impostos i comprar coses que no necessitaven, es van organitzar i van tirar tot el tè d'un vaixell -anomenat Mayflower- al mar. El rei anglès va enviar els seus soldats a castigar-los i va començar una guerra llarga que va acabar amb la creació dels Estats Units d'Amèrica. Aquest país va ser el primer que inspirat per les idees de la Il·lustració va escriure una Constitució que dura fins avui en dia.
El segon lloc va ser a França, i allà les coses van ser una mica diferents. Els ciutadans es van organitzar perquè passaven molta gana i van assaltar una presó anomenada La Bastilla. Aquell assalt es va anomenar Revolució Francesa i va acabar amb l'empresonament del rei, la reina i tota la seva cort, que era la major part de la classe alta de França. Passat poc temps van tallar el coll a gairebé tots, i van crear també una constitució que establia canvis molt profunds. Un d'aquests canvis va ser que van decidir que el poder legislatiu l'havia de tenir un grup de persones que parlessin sobre com havien de ser les lleis, i aquell grup de ciutadans polítics es va anomenar Parlament, perquè per arribar a acords entre persones que pensen diferent cal parlar molt i molt, moltíssimes vegades.

En poc temps, els ciutadans francesos es van adonar que en el Parlament hi havia dos grups de ciutadans polítics molt diferents entre ells: els que estaven asseguts a la dreta i els que estaven asseguts a l'esquerra.

El proper dia explicarem què defensen els polítics de dretes i d'esquerres, però sobretot què és el que fan en realitat.

I mentrestant... què passava amb els cavalls? Doncs que a l'igual que amb la religió, tot i els canvis i les reformes canviaven de propietaris, però els tractaven tan malament com sempre.