Us parlaré del dilema del presoner, que va ser descrit per un matemàtic anomenat Nash en el segle passat. El dilema del presoner forma part de la teoria de jocs, i com que els jocs de molts tipus a casa ens agraden molt, us resultarà molt útil. I també explicarem un exemple pràctic per comprendre com s'aplica el dilema del presoner en algunes situacions que es donen en política.
El dilema del presoner
Imagineu una situació en la qual dos amics cometen un crim, per exemple un robatori molt i molt gran. I la policia sap que han estat ells, però sap que són molt bons lladres i que de cap de les maneres, per molt que investigui i busqui proves, n'arribarà a trobar. És una situació complicada, perquè la policia sap que han estat ells, no pot provar-ho, i no vol que s'escapin per tornar a delinquir.
De manera que la policia els deté per separat amb l'excusa de fer-los unes preguntes i tanca a cada un dels amics en una cel·la aïllada des d'on és impossible que parlin entre ells.
La policia explica les seves opcions a un dels presoners
Una vegada tancats, s'adreça a cada un d'ells també per separat, i els diu exactament la mateixa cosa:
-Sabem que vosaltres dos heu fet el robatori i sabem que no trobarem proves de cap tipus. Per tant et proposem un tracte: si no confesses, i el teu amic tampoc, marxareu en llibertat i no us podrem detenir més. Però pots confessar, i només et farem tornar allò que has robat i pagar una multa. Ara bé, si no confesses i el teu amic sí que ho fa, te'n vas de cap a la presó i per una temporada llarguíssima, a part de la multa.
De manera que cada un dels amics -els presoners- comença a donar voltes a totes les opcions. De com es desenvolupi la seva situació dependrà molt de què decideixin, i també de què farà l'altre. Dir "sóc innocent" és arriscat però es pot guanyar molt. Si tots dos ho fan, són lliures i es queden amb el botí. Però en el cas que l'altre confessi, surten mal parats de la pitjor de les maneres. En canvi confessar sembla una bona idea, però en surten mal parats en qualsevol cas, tot i que no tant.
Quina és la solució correcta? Doncs no hi ha solució correcta, filles meves. Tot depèn del tarannà de cada un d'ells, i de què estan disposats a arriscar. Molta gent triaria la solució arriscada i dient que és innocent s'ho jugaria tot. La gran majoria confessaria perquè arrisca menys però s'asseguren que no s'enduen el pitjor resultat faci el que faci l'altre.
El dilema del presoner és aplicable a molts i molts jocs, però també a moltes situacions reals i també a situacions de la política. A Girona aquests dies s'està donant un cas i és molt interessant perquè és molt semblant al dilema del presoner. Anem a veure'l.
El pressupost de Girona 2013
Ja sabeu que un pressupost és una previsó de com gastar els diners que tenim. És el que fem amb la guardiola cada estiu, i a casa també ho fem amb els diners que guanyem cada mes després d'haver treballat a la feina. Els ajuntaments funcionen igual: cada any aproven un pressupost que és on es decideix com es gasten els diners.
Des de sempre aquesta decisió ha estat cosa dels partits polítics escollits a les eleccions municipals que han pogut formar govern. En aquests moments sabeu que l'alcalde és en Carles Puigdemont, i els pressupostos ja es van votar en primera volta, de manera que per una paradoxa qui decidirà si els pressupostos d'aquest any s'aproven o no en la segona volta i definitiva no seran en Carles Puigdemont i el seu partit, sinó dos partits polítics de l'oposició anomenats CUP i ICV-EUiA.
Per als dos partits polítics, els pressupostos de l'any passat no van ser bons, eren més aviat dolents. Per això han estat negociant junt amb una representació de veïns i gent del carrer agrupats en una entitat que es diu Mesa per la Participació i han aconseguit que el partit d'en Carles Puigdemont faci força canvis en els pressupostos i que no siguin tan dolents com els de l'any passat. El principal canvi és que els barris de Girona podran decidir directament com volen gastar els diners que rebin de l'ajuntament: poda d'arbres, neteja, arreglar voreres, millorar els parcs, ajudar els veïns amb més problemes, etc. No obstant això, tots dos partits pensen que aquests pressupostos que han pogut negociar, són lluny dels que pensen que serien bons per a Girona.
El dilema del presoner en aquest cas i amb matisos s'aplica de la següent manera:
Ni la CUP ni ICV-EUiA votaran a favor dels pressupostos, però poden abstenir-se. Si tots dos partits s'abstenen, els pressupostos d'aquest any s'aproven amb les modificacions que van negociar. No són uns pressupostos perfectes, però són molt millors que els de l'any passat.
Si la CUP i ICV-EUiA voten en contra, els pressupostos que han negociat no tiraran endavant. Tampoc podran fer que s'aprovin els pressupostos que consideren perfectes, perquè com que no estan al govern no els poden proposar. Per tant s'aplicarien automàticament els de l'any passat, que de tots són els més dolents.
I si la CUP o ICV-EUiA voten uns en contra i els altres s'abstenen? Bé, realment ICV-EUiA no és determinant, perquè no té prou regidors per aprovar amb el partit d'en Carles Puigdemont els pressupostos que s'han negociat. Per tant si ICV-EUiA vota abstenció i la CUP vota en contra, els pressupostos tampoc tiraran endavant. En canvi si ICV-EUiA vota en contra i la CUP votés abstenció, si que tirarien endavant els pressupostos negociats.
Que ICV-EUiA no tingui prou regidors i que sigui impossible que la CUP ni ICV-EUiA aprovin els pressupostos bons que voldrien en realitat, són variacions que fan que en aquesta aplicació concreta el dilema del presoner no sigui ben bé el dels policies i els lladres, perquè tot i que el vot d'ICV-EUiA és determinant, el vot de la CUP és decisiu. Sabedors d'aquest fet i sota una forta pressió per totes bandes, els de la CUP han convocat una assemblea oberta el proper dimecres a Girona perquè tothom que hi vagi pugui votar què vol que es faci, i segons el resultat votaran una cosa o una altra a l'ajuntament. Aquesta pressió és perquè realment a partir de la gent que assisteixi a l'assemblea es decidirà si Girona tira endavant amb el pressupost dolent de l'any passat o bé amb el pressupost negociat i imperfecte d'aquest any. Votin el que votin, el pressupost perfecte no el tindrem en cap cas. Tot i que hi ha qui prefereix apostar pel pressupost perfecte que aquest any és impossible encara que Girona es quedi amb el mal pressupost de l'any passat.
En tot aquest embolic també hi està en joc la participació ciutadana, perquè només els assitents a l'assemblea de la CUP seran qui decidiran si els barris de Girona poden votar els seus pressupostos participatius o no. Però de la participació ciutadana en parlarem un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada