El segrest del Ter (Què és l'ecologia política)

Estimades filles:

Finalment avui explicarem què és l'ecologia política, i ja estem més a prop de parlar de les cases de Domeny. Per fer-ho explicarem el conte del Ter, el riu més gran dels que tenim a Girona, i com molt bé explica l'amic Pau Masrramon, per què el Ter és un riu segrestat.

El Ter era fa un segle un típic riu mediterrani, i com la resta de rius de clima mediterrani, de tant en tant es tornava trapella i fins i tot perillós perquè quan plovia molt creixia i creixia i al seu pas per Girona el nivell de l'aigua pujava tant que en el carrer Ballesteries i altres parts del Barri Vell de Girona encara hi ha les marques de fins a on havia arribat l'aigua. Per a què us en feu una idea us diré que les parts baixes de les cases quedaven plenes d'aigua fins a la cintura o més i per transitar pels carrers calia nedar o costava molt avançar. No cal dir que quan el riu es desbordava era una desgràcia per a la gent de Girona. Es tardava dies en tornar a la normalitat i la vida de la gent i els animals arribava a perillar.

Per a la gent de Girona allò era un gran problema, i vivien atemorits de les crescudes del Ter. Per la seva banda el Ter no entenia perquè Girona havia construït cases en zona inundable. Al capdavall el riu hi era molt abans que els romans fessin la primera ciutat on avui és Girona, i sempre s'havia comportat igual quan les pluges eren abundants.

El cas és que fa seixanta anys més o menys els que manaven a Girona i a Catalunya i a Espanya van decidir que era una bona idea fer dos embassaments en el Ter, un a Sau i un altre a Susqueda (n'hi ha un altre a Colomers però és petit i mai ha arribat a funcionar). Ja sabeu la història dels pobles que com Sau surten de les aigües quan els embassaments són baixos. Aquells embassaments van servir per evitar que el Ter fes el trapella al seu pas per Girona cada vegada que plovia molt, perquè en els embassaments es pot controlar l'aigua que surt, com en una aixeta. Però a més es va aprofitar els embassaments per produir electricitat, i encara avui, més de mig segle més tard l'única electricitat que es produeix a les comarques gironines és la dels embassaments del Ter. I a més d'aquestes dues qüestions importants, es va decidir que una part de l'aigua del Ter anés cap a Barcelona , perquè en aquells moments la ciutat creixia molt i molt i hi arribava molta gent cercant feina i una vida millor, i calia garantir que les fàbriques (com la de les cerveses Damm) tindrien prou aigua i la gent també per viure dignament prop de les fàbriques.

D'aquesta manera va començar el segrest del Ter, perquè des d'aquell moment el portar aigua a Barcelona primer i a la Costa Brava anys més tard es va convertir en una prioritat. Semblaria d'entrada que el segrest no era mala idea, perquè a banda de produir electricitat s'han evitat les inundacions a Girona, però si mirem el Ter amb la pedra vikinga veiem que els pagesos de les ribes del Ter també necessiten aigua, i el propi Ter en necessita per tal que els peixos i plantes i animals que hi viuen ho puguin fer en bones condicions.

El segrest del Ter cap a Barcelona no s'aprecia a simple vista i si no te n'han parlat, la canonada que el segresta no s'aprecia a simple vista.

Fa molt pocs anys, poc després del vostre naixement, el segrest es va fer més evident que mai, perquè vàrem tenir una sequera molt gran i va perillar fins i tot que l'aigua del Ter arribés a les aixetes de la mateixa Girona. En aquells moments molta aigua va anar a parar a Barcelona, i per això des d'aquella sequera molta gent diem que el Ter neix a les comarques de Girona i desemboca a Barcelona, i no a l'Estartit. La situació per al riu i tots els ésser vius que en depenen va ser crítica.

Els ànecs del Ter s'enfronten als qui volen portar l'aigua cap a Barcelona durant la sequera.

Ja vàrem veure que la gent de dretes pensen que l'economia i el comerç són les coses més importants per fer que la societat funcioni, i per aquesta raó pensen que cal portar aigua del Ter o d'on sigui cap a Barcelona per tal que les fàbriques i la gent que hi viu puguin seguir creixent i ser més i més, encara que s'hagi de portar des del Roine o de l'Ebre. La gent d'esquerres pensa que tenir aigua a casa és un dret bàsic de la gent, i per això cal fer-la arribar a la gent que decideix anar a viure a Barcelona, ja sigui aigua del Ter, o del mar si cal treient-li la sal prèviament.

Què en pensem la gent que fem ecologia política del segrest del Ter?
Des de l'ecologia política pensem que l'economia i el comerç són importants, com diuen la gent de dretes, i també pensem que els drets de la gent i les persones també són importants, com diuen les esquerres, però a més pensem que cap de les dues coses pot funcionar bé si no estan en equilibri amb la natura i el medi ambient.
El Ter és un bon exemple de què pensem en ecologia política. Però no tota la gent que estem en l'ecologia política pensem de la mateixa manera, i fins i tot de vegades pensem de maneres contràries o molt diferents, la qual cosa és un símptoma molt clar de que en certa manera estem tocats per la maldició de les esquerres.
En línies generals el pensament de l'ecologia política es pot dividir (com l'ètica ambiental) en ecologia superficial (shallow ecology) i ecologia profunda (deep ecology).

A Girona, la gent que està en la línia de l'ecologia superficial pensen que el Ter (i la natura i el medi ambient en general) ha d'estar en equilibri amb l'economia i les persones, i per tant cal buscar d'on podem treure l'aigua que falta a Barcelona per garantir que el Ter deixi de ser un riu segrestat. En aquest sentit alguns d'ells pensen que es podria transportar aigua des de l'Ebre sense arribar a segrestar-lo. Altres pensen que dessalar aigua del mar és la solució.

En canvi, la gent de Girona que estem en la línia de l'economia profunda (com el vostre pare) pensem que el Ter (i la natura i el medi ambient en general) ha d'estar en equilibri amb l'economia i les persones, i per tant si Barcelona no té prou aigua per seguir creixent, cal que deixi de créixer, i si les fàbriques necessiten més aigua, cal moure-les al costat dels rius, i no moure els rius al costat de les fàbriques.

Per tal de fer un repàs de tot plegat, el proper dia explicarem com veuen i expliquen la natura les dretes, les esquerres i l'ecologia política.